PERFIL BIOGRÀFIC DE SANTA PAULA MONTAL

Paula Montal i Fornés neix l’any 1799 a Arenys de Mar (Barcelona). Obre la seva primera escola a Figueres l’any 1829, té una activitat fundacional incansable fins a molt avançada edat. Treballa amb precisió i profunditat en la formació de les religioses, vigila amb sol·licitud i fidelitat el navegar de la Congregació des del seu retir d’Olesa de Montserrat, on viu en oració i silenci els últims trenta anys de la seva vida i on mor el 26 de febrer de 1889, quan la seva ofrena havia arribat a la plenitud.

De la seva personalitat fecunda podem contemplar diversos punts de mira, diverses situacions vitals. Es destaquen fonamentalment tres:

M. Paula: Dona – Mestra – Escolàpia

Són com el trípode que sosté l’edifici sencer de la seva persona.

Va viure la seva realitat de dona amb les mancances i vicissituds del seu temps i també amb la grandesa i dignitat del seu ésser personal. Està convençuda del paper insubstituïble de la dona en la família i, a través d’ella, en la societat. Comprèn que el primer obstacle per respondre a la missió transcendent que li correspon, és una escassa o nul · la preparació cultural. I amb mitjans precaris i obstacles gairebé insuperables donar la pròpia vida a la promoció de la dona, a la seva capacitació per respondre amb eficàcia i dignitat a l’alta missió que té encomanada.

Paula Montal destaca com a dona i en la seva obra posa en joc totes les seves potencialitats femenines.

El magisteri neix en l’ànima com a vocació i quan es viu com a do brolla natural i transparent en la docència de cada dia … La seva proximitat, el seu amor entranyable a les alumnes, la seva dedicació plena a l’educació, fan de Paula un model acabat de Mestra organitzada, responsable, respectuosa amb les nenes i amb el rigor de la veritat, exigent en la preparació, ordenada en l’exposició. Va exercir com a mestra tota la seva vida i va deixar les seves filles, en les normes i reglaments propis, una doctrina clara i senzilla de la millor pedagogia. El tracte exquisit a les alumnes, la participació activa de les nenes en el seu procés formatiu, la col·laboració amb els pares, la formació profunda del professorat, la qualitat de continguts, l’ambició de la formació integral que propugnava, no són només elements actuals, sinó els caràcters propis i genuïns de la pedagogia de Paula Montal, posats en pràctica des de l’any 1829.

Paula Montal va voler sempre ser mestra, promocionar la dona. Es va trobar, quan ja estava al peu del canó, amb el carisma Calassanci, va reconèixer en si mateixa una sintonia amb l’obra de Calassanç i va tenir la noblesa i el seny de considerar que ella no podia millorar una tasca pedagògica com la de Calassanç. Li interessa, sobretot, dur a terme el seu objectiu: “Salvar les famílies …”, i quan comprèn que a través del carisma calassanci, complir el seu desig és una garantia d’eficàcia i santedat, l’accepta sense titubejos, en plenitud.

Va viure i va lluitar perquè la seva Institució fos un reflex fidel de l’Escola Pia. Va voler amb obstinada obsessió ser Escolàpia, perquè així es complia, en plenitud, aquesta crida precisa de Déu a “Salvar les famílies ensenyant a les nenes …”

La seva pedagogia, innata i eficaç, feia senzilles totes les matèries. Va cuidar amb especial cura la catequesi, l’ensenyar a les nenes a pregar. Ella mateixa va ser dona orant, que va resoldre adequadament l’equació d’activitat i contemplació. La riquesa de la seva personalitat, l’atractiu de la seva vida, és per a les Escolàpies un pou profund d’admiració i doctrina.

Tant de bo aconseguim ser fidels de veritat al missatge i la vida d’aquesta incomparable dona!

Mª Dolores Pérez Marín, Sch.P.